D'uns anys ençà, la calçotada s'ha posat de moda. Els vallencs hem vist com el nostre costum de trobar-nos, atipar-nos de calçots, llangonissa i tortells de nata per dins i per fora, ha esdevingut una tradició tendent a globalitzar-se.

Però la calçotada no és sols trobar-se per menjar, és una autèntica teràpia de grup, ideal per a resoldre conflictes personals, professionals o grupals. Idònia per a crear llaços d'unió i trencar desafeccions i mals entesos.

Amb aquest blog reivindicarem el valor de la calçotada com a festa gastronòmica i social, com a eina de convivència i bon humor.

Visca la calçotada!

diumenge, 31 de gener del 2010

Gallinetes.


La família Domingo -Ca la Gallineta- fem una calçotada cada any des de fa molt de temps, aquestes són les darreres, la del 2009, a Cal Ganxo, un excel·lent restaurant de Masmolets i la d'enguany mateix, a Botarell. Al principi la fèiem a masos, però darrerament hem caigut a la comoditat de l'hostaleria.

Esplai Albada.

A l'Esplai Albada també es fa una calçotada cada any, però no és mai al mateix lloc, en lògica coherència amb l'esperit dels esplais, es tria un bon indret per a fer la sortideta anual. Aquesta és al poble del rector més famós de la història: Vallfogona de Riucorb.

Forestals.


Amb l'equip de la feina també fem calçotades periòdicament, a l'Alt Camp i al Baix Camp, la foto és una de les més antigues, a Valls, al mas del Xavier, un lloc molt autèntic amb vistes al campanar.

GEPEC.

La calçotada anual del GEPEC ja és un clàssic, aquesta va ser la primera, el 1985, al mas de l'Eudald Ferré, a Valls.

SCFN.

Com no podria ser d'una altra manera essent-no jo soci, el primer àpat col·lectiu de la recent creada -l'any 2008- Societat Catalana de Fotògrafs de Natura va ser una bona calçotada al Camp de Tarragona, concretament a Botarell. Els socis que van volen van aprofitar per a fer una petita volta fotogràfica per la zona retratant la bona llum del Camp a l'hivern.

Girona als Andes 1992.

L'expedició d'amics i companys que va coronar algun sis mil als Andes de Bolívia l'any olímpic també va acabar, és clar, amb una calçotada de celebració al Mas.