D'uns anys ençà, la calçotada s'ha posat de moda. Els vallencs hem vist com el nostre costum de trobar-nos, atipar-nos de calçots, llangonissa i tortells de nata per dins i per fora, ha esdevingut una tradició tendent a globalitzar-se.

Però la calçotada no és sols trobar-se per menjar, és una autèntica teràpia de grup, ideal per a resoldre conflictes personals, professionals o grupals. Idònia per a crear llaços d'unió i trencar desafeccions i mals entesos.

Amb aquest blog reivindicarem el valor de la calçotada com a festa gastronòmica i social, com a eina de convivència i bon humor.

Visca la calçotada!

diumenge, 29 de març de 2015

Gallinetes 2015, Lluïsotada.




Enguany la calçotada Gallineta ha estat diferent, tothom ha opinat que millor. 
Ha estat la Lluïsotada, que és la calçotada ampliada a tast de productes de la terra a la mateixa terra que ofereixen en Sebastià Pié i l'Helena Padró.
Realment una experiència interessant. A més a més, feia un día magnífic, i les vistes de la zona de Bonastre són excel·lents, amb la primavera començant per acabar d'adobar-ho.
No cal dir que la companyia, com cada any, la millor.

diumenge, 16 de març de 2014

La darrera d'enguany.

Com cada any, els amics d'Esterri i Mafet han compartit calçots i carn amb nosaltres. Aquesta potser serà la darrera, enguany quatre, però amb molt bona companyia totes.

diumenge, 16 de febrer de 2014

Gallinetes 2014.

Enguany la calçotada de Ca la Gallineta ha estat avui a Tarragona mateix, molt a la vora de la plaça Imperial Tàrraco.
Organitzada per l'Antònia Martorell (l'Antonieta) i amb vint-i-set assistents.
Sí, no és una calçotada molt ortodoxa, però el més important és mantenir el contacte i el bon ambient. no?
Les tradicions, quan són bones, no s'han de perdre.

dilluns, 13 de gener de 2014

SCFN.

La primera d'enguany, de restaurant, però ja compta.
Enguany els de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura només vam ser set, a l'hora de menjar calçots. Però no per això va ser menys entretingut i enriquidor.
Si més no, estàvem tranquils.

diumenge, 10 de març de 2013

Els amics del nord.

Com que l'any passat vam estar tant bé, enguany hem repetit la calçotada amb els amics d'Esterri, bé, d'Esterri, Balaguer, Mafet...
Quasi segur que serà la darrera de l'any, però això no li treu qualitat, ben al contrari, ha estat una estona fantàstica i ben segur que hi tornarem.
Enguany, finalment, només han estat tres, però totes tres plenament reeixides.
Hi ha gent amb la que, malgrat t'hi trobes poques vegades, sempre estàs com a casa, i aquestes amistats paga la pena de conrearles.

diumenge, 10 de febrer de 2013

Gallinetes 2013, l'origen del cognom.

La primera calçotada d'enguany ha estat la de cada any de Ca la Gallineta.
Enguany l'hem gaudit a Alió, i hi ha participat una part de la família que tot just hem descobert enguany que ho era.
Resulta que el Jordi Domingo va investigar i va arribar amb l'arbre genealògic fins un avantpassat comú, Josep Domingo, del s. XVII, que ja tenia el renom Gallineta.
Més amunt de l'arbre sembla que es pot trobar l'origen real del cognom, ja que un avantpassat és inscrit a Valls com a Josep, "l'estranger" (SIC) anomenat així perquè era immigrant des de Mingot, a França. Aleshores, per evolució de Josep de Mingot podria venir el cognom Domingo.
Falta demostrar millor documentalment aquesta teoria, però no sembla massa peregrina, no?
Si això fos cert, la nostra família seria originària d'un petit poble del Pirineu, actualment a França, departament d,Hautes Pyrénées, i que no arriba al cent habitants.

diumenge, 18 de març de 2012

Germanor territorial.

Ahir, amb un dia plenament primaveral, durant el matí del qual vam suar una estona recollint branca d'olivera per al foc, vam gaudir d'una bona calçotada amb la millor companyia, amics de Castellvell, Mafet, Reus i Esterri d'Àneu.
Bon menjar, bon beure i, sobretot, molta germanor. Coneguts de fa anys i gent que s'acaben de presentar menjant junts i sentint-se com a casa.
Això és una calçotada de debò.