Germanor territorial.

Ahir, amb un dia plenament primaveral, durant el matí del qual vam suar una estona recollint branca d'olivera per al foc, vam gaudir d'una bona calçotada amb la millor companyia, amics de Castellvell, Mafet, Reus i Esterri d'Àneu.

Bon menjar, bon beure i, sobretot, molta germanor. Coneguts de fa anys i gent que s'acaben de presentar menjant junts i sentint-se com a casa.

Això és una calçotada de debò. 

Gallineta 2012.

Avui ha estat el dia de la calçotada anual de Ca la Gallineta, aquest cop a Vila-rodona. Un accident familiar, però, ens ha impedit d'anar-hi, per tant, òbviament, no en tenim fotos.

Si algú ens n'envia les penjarem.

La primera d'enguany.

La primera d'enguany, una mica desnaturalitzada, cloenda del curs de Flora protegida del CSI·F. A Alió, al restaurant La Pallissa, un lloc molt maco, tranquil i acollidor.

Molt recomanable...però restaurant, és clar.

Improvisada.

La darrera d'enguany, totalment improvisada. Uns parents en feien una i sembla ser que ha faltat gent, ens han passat uns quants calçots i salsa. Com que al mas sempre hi ha esporga d'olivera per a cremar; una mica de foc, llangonissa...i ja està, la darrera calçotada d'enguany en ple abril. Ara, que a dia d'avui això de les calçotades cada cop dura més.

Gallineta 2011.

Tercera calçotada d'enguany, la de ca la Gallineta, aquest cop organitzada per la Bego i a Nulles, a l'Alt Camp.
Ha fet un dia fantàstic i ens ho hem passat molt bé, com cal.

Primera d'enguany.

Això de la calçotada ja s'ha globalitzat i fins i tot, com es deia abans, s'han fet multinacionals del tema.

La primera d'enguany ha estat a un restaurant de Collserola -al terme de Sant Cugat- i era impressionant. Milers i milers de persones -crec- estretes com sardines en una llauna.

L'àpat no estava gens malament, però no sé si comptabilitzar-lo com a calçotada. Repartien pitets de paper i guants de plàstic com els de les gasolineres. Hi havia quinze calçots per cap i patates fregides.

En qualsevol cas, com que la companyia va ser molt grata i instructiva, ho acceptarem.

Va ser posterior a l'assemblea de la SCFN, i nosaltres només erem una dotzena.

Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Com és ben lògic, la Colla Vella, que és dels Xiquets de Valls, també organitza calçotades sovint.

Personalment, sóc ara només soci, com a casteller estic en excedència, per tant, fa anys que no hi vaig. Aquí en reprodueixo una de fa molts anys, concretament del 1988, a banda de la típica foto de grup, de gran grup, es pot veure una foto d'un pilar d'autèntic luxe, un pilar sens dubte irrepetible.

Als terços un dels castellers més grans que hi ha hagut a la història castellera, un personatge mític, un dels principals culpables d'aquesta segona època d'or que estem vivint. Es tracta de l'amfitrió de la calçotada, era al seu mas, és l'Àngel Batet, ànima del retorn dels castells de nou. Fixeu-vos amb quina elegància para un simple pilar de quatre, amb la mateixa facilitat que parava castells de nou.

Per cert, a segons un gran amic i una gran persona, el Ramonet Canyelles.

Des d'aquest modest bloc, un homenatge a l'Àngel Batet, a qui vaig tenir l'honor de conèixer.