D'uns anys ençà, la calçotada s'ha posat de moda. Els vallencs hem vist com el nostre costum de trobar-nos, atipar-nos de calçots, llangonissa i tortells de nata per dins i per fora, ha esdevingut una tradició tendent a globalitzar-se.

Però la calçotada no és sols trobar-se per menjar, és una autèntica teràpia de grup, ideal per a resoldre conflictes personals, professionals o grupals. Idònia per a crear llaços d'unió i trencar desafeccions i mals entesos.

Amb aquest blog reivindicarem el valor de la calçotada com a festa gastronòmica i social, com a eina de convivència i bon humor.

Visca la calçotada!

dijous, 25 de febrer del 2010

Institut Narcís Oller.


A l'institut, també fèiem calçotades, a l'antic BUP -avui Batxillerat- i aquesta, que és de COU. Així doncs, és del 1981, del segle passat, és clar.
Què jovenets que èrem. Tan joves i tan indisciplinats, que no vam fer ni una foto de grup com Déu mana.
Fins i tot les fotos encara eren en blanc i negre. Les vaig fer amb la Voigtländer VSL1, la meva primera rèflex, comprada amb els estalvis que vaig poder arreplegar treballant a Casa Fèlix, un restaurant especialitzat en calçotades, per cert.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)