D'uns anys ençà, la calçotada s'ha posat de moda. Els vallencs hem vist com el nostre costum de trobar-nos, atipar-nos de calçots, llangonissa i tortells de nata per dins i per fora, ha esdevingut una tradició tendent a globalitzar-se.

Però la calçotada no és sols trobar-se per menjar, és una autèntica teràpia de grup, ideal per a resoldre conflictes personals, professionals o grupals. Idònia per a crear llaços d'unió i trencar desafeccions i mals entesos.

Amb aquest blog reivindicarem el valor de la calçotada com a festa gastronòmica i social, com a eina de convivència i bon humor.

Visca la calçotada!

diumenge, 31 de gener del 2010

Girona als Andes 1992.

L'expedició d'amics i companys que va coronar algun sis mil als Andes de Bolívia l'any olímpic també va acabar, és clar, amb una calçotada de celebració al Mas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada