![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg78T2FWeA2iIBz9JSJzakV7DrtlccAX-xe56SzA6bRXkfVG96O_8tzzt3RnK8GhCzKv1Hz4yWl6ro2dGoN79KC2dzWmPXW8JEmOScUyMswl1LtgKJmZnCP55HmNVgvnXVboY8BqaMbJFY/s400/Cal%25C3%25A7ots.jpg)
D'uns anys ençà, la calçotada s'ha posat de moda. Els vallencs hem vist com el nostre costum de trobar-nos, atipar-nos de calçots, llangonissa i tortells de nata per dins i per fora, ha esdevingut una tradició tendent a globalitzar-se.
Però la calçotada no és sols trobar-se per menjar, és una autèntica teràpia de grup, ideal per a resoldre conflictes personals, professionals o grupals. Idònia per a crear llaços d'unió i trencar desafeccions i mals entesos.
Amb aquest blog reivindicarem el valor de la calçotada com a festa gastronòmica i social, com a eina de convivència i bon humor.
Visca la calçotada!
Però la calçotada no és sols trobar-se per menjar, és una autèntica teràpia de grup, ideal per a resoldre conflictes personals, professionals o grupals. Idònia per a crear llaços d'unió i trencar desafeccions i mals entesos.
Amb aquest blog reivindicarem el valor de la calçotada com a festa gastronòmica i social, com a eina de convivència i bon humor.
Visca la calçotada!
diumenge, 3 d’abril del 2011
Improvisada.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg78T2FWeA2iIBz9JSJzakV7DrtlccAX-xe56SzA6bRXkfVG96O_8tzzt3RnK8GhCzKv1Hz4yWl6ro2dGoN79KC2dzWmPXW8JEmOScUyMswl1LtgKJmZnCP55HmNVgvnXVboY8BqaMbJFY/s400/Cal%25C3%25A7ots.jpg)
diumenge, 20 de febrer del 2011
Gallineta 2011.
dimarts, 8 de febrer del 2011
SCFN.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_sP5k5Q3qTClMHAAhvo32zrqHPs1zRFaFtk-eYpHrcKp0PqXn-5jOtmCOm3GH16c264y2i-YMgSYEQHaE3jreljZ0WaiH7ypzG5mi7exe2zcL8n3rgbew1Qp5sWiNDij4U99aU0yeLc4/s400/Borrell.jpg)
La primera d'enguany ha estat a un restaurant de Collserola -al terme de Sant Cugat- i era impressionant. Milers i milers de persones -crec- estretes com sardines en una llauna.
L'àpat no estava gens malament, però no sé si comptabilitzar-lo com a calçotada. Repartien pitets de paper i guants de plàstic com els de les gasolineres. Hi havia quinze calçots per cap i patates fregides.
En qualsevol cas, com que la companyia va ser molt grata i instructiva, ho acceptarem.
Va ser posterior a l'assemblea de la SCFN, i nosaltres només erem una dotzena.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)