Tercera calçotada d'enguany, la de ca la Gallineta, aquest cop organitzada per la Bego i a Nulles, a l'Alt Camp.
Ha fet un dia fantàstic i ens ho hem passat molt bé, com cal.
D'uns anys ençà, la calçotada s'ha posat de moda. Els vallencs hem vist com el nostre costum de trobar-nos, atipar-nos de calçots, llangonissa i tortells de nata per dins i per fora, ha esdevingut una tradició tendent a globalitzar-se.
Però la calçotada no és sols trobar-se per menjar, és una autèntica teràpia de grup, ideal per a resoldre conflictes personals, professionals o grupals. Idònia per a crear llaços d'unió i trencar desafeccions i mals entesos.
Amb aquest blog reivindicarem el valor de la calçotada com a festa gastronòmica i social, com a eina de convivència i bon humor.
Visca la calçotada!
Però la calçotada no és sols trobar-se per menjar, és una autèntica teràpia de grup, ideal per a resoldre conflictes personals, professionals o grupals. Idònia per a crear llaços d'unió i trencar desafeccions i mals entesos.
Amb aquest blog reivindicarem el valor de la calçotada com a festa gastronòmica i social, com a eina de convivència i bon humor.
Visca la calçotada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada