D'uns anys ençà, la calçotada s'ha posat de moda. Els vallencs hem vist com el nostre costum de trobar-nos, atipar-nos de calçots, llangonissa i tortells de nata per dins i per fora, ha esdevingut una tradició tendent a globalitzar-se.

Però la calçotada no és sols trobar-se per menjar, és una autèntica teràpia de grup, ideal per a resoldre conflictes personals, professionals o grupals. Idònia per a crear llaços d'unió i trencar desafeccions i mals entesos.

Amb aquest blog reivindicarem el valor de la calçotada com a festa gastronòmica i social, com a eina de convivència i bon humor.

Visca la calçotada!

diumenge, 3 d’abril del 2011

Improvisada.

La darrera d'enguany, totalment improvisada. Uns parents en feien una i sembla ser que ha faltat gent, ens han passat uns quants calçots i salsa. Com que al mas sempre hi ha esporga d'olivera per a cremar; una mica de foc, llangonissa...i ja està, la darrera calçotada d'enguany en ple abril. Ara, que a dia d'avui això de les calçotades cada cop dura més.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)