D'uns anys ençà, la calçotada s'ha posat de moda. Els vallencs hem vist com el nostre costum de trobar-nos, atipar-nos de calçots, llangonissa i tortells de nata per dins i per fora, ha esdevingut una tradició tendent a globalitzar-se.

Però la calçotada no és sols trobar-se per menjar, és una autèntica teràpia de grup, ideal per a resoldre conflictes personals, professionals o grupals. Idònia per a crear llaços d'unió i trencar desafeccions i mals entesos.

Amb aquest blog reivindicarem el valor de la calçotada com a festa gastronòmica i social, com a eina de convivència i bon humor.

Visca la calçotada!

diumenge, 10 de febrer del 2013

Gallinetes 2013, l'origen del cognom.

La primera calçotada d'enguany ha estat la de cada any de Ca la Gallineta.
Enguany l'hem gaudit a Alió, i hi ha participat una part de la família que tot just hem descobert enguany que ho era.
Resulta que el Jordi Domingo va investigar i va arribar amb l'arbre genealògic fins un avantpassat comú, Josep Domingo, del s. XVII, que ja tenia el renom Gallineta.
Més amunt de l'arbre sembla que es pot trobar l'origen real del cognom, ja que un avantpassat és inscrit a Valls com a Josep, "l'estranger" (SIC) anomenat així perquè era immigrant des de Mingot, a França. Aleshores, per evolució de Josep de Mingot podria venir el cognom Domingo.
Falta demostrar millor documentalment aquesta teoria, però no sembla massa peregrina, no?
Si això fos cert, la nostra família seria originària d'un petit poble del Pirineu, actualment a França, departament d,Hautes Pyrénées, i que no arriba al cent habitants.

diumenge, 18 de març del 2012

Germanor territorial.

Ahir, amb un dia plenament primaveral, durant el matí del qual vam suar una estona recollint branca d'olivera per al foc, vam gaudir d'una bona calçotada amb la millor companyia, amics de Castellvell, Mafet, Reus i Esterri d'Àneu.
Bon menjar, bon beure i, sobretot, molta germanor. Coneguts de fa anys i gent que s'acaben de presentar menjant junts i sentint-se com a casa.
Això és una calçotada de debò. 

diumenge, 11 de març del 2012

Gallineta 2012.

Fotografia: Lídia Martorell.
Avui ha estat el dia de la calçotada anual de Ca la Gallineta, aquest cop a Vila-rodona. Un accident familiar, però, ens ha impedit d'anar-hi, per tant, òbviament, la foto no és meva, me l'ha enviat la Lídia.
Moltes gràcies! 
Espero poder-hi ser l'any que ve.

dijous, 9 de febrer del 2012

La primera d'enguany.

La primera d'enguany, una mica desnaturalitzada, cloenda del curs de Flora protegida del CSI·F. A Alió, al restaurant La Pallissa, un lloc molt maco, tranquil i acollidor.
Molt recomanable...però restaurant, és clar.

diumenge, 3 d’abril del 2011

Improvisada.

La darrera d'enguany, totalment improvisada. Uns parents en feien una i sembla ser que ha faltat gent, ens han passat uns quants calçots i salsa. Com que al mas sempre hi ha esporga d'olivera per a cremar; una mica de foc, llangonissa...i ja està, la darrera calçotada d'enguany en ple abril. Ara, que a dia d'avui això de les calçotades cada cop dura més.

diumenge, 20 de febrer del 2011

Gallineta 2011.

Tercera calçotada d'enguany, la de ca la Gallineta, aquest cop organitzada per la Bego i a Nulles, a l'Alt Camp.
Ha fet un dia fantàstic i ens ho hem passat molt bé, com cal.

dimarts, 8 de febrer del 2011

SCFN.

Això de la calçotada ja s'ha globalitzat i fins i tot, com es deia abans, s'han fet multinacionals del tema.
La primera d'enguany ha estat a un restaurant de Collserola -al terme de Sant Cugat- i era impressionant. Milers i milers de persones -crec- estretes com sardines en una llauna.
L'àpat no estava gens malament, però no sé si comptabilitzar-lo com a calçotada. Repartien pitets de paper i guants de plàstic com els de les gasolineres. Hi havia quinze calçots per cap i patates fregides.
En qualsevol cas, com que la companyia va ser molt grata i instructiva, ho acceptarem.
Va ser posterior a l'assemblea de la SCFN, i nosaltres només erem una dotzena.