D'uns anys ençà, la calçotada s'ha posat de moda. Els vallencs hem vist com el nostre costum de trobar-nos, atipar-nos de calçots, llangonissa i tortells de nata per dins i per fora, ha esdevingut una tradició tendent a globalitzar-se.

Però la calçotada no és sols trobar-se per menjar, és una autèntica teràpia de grup, ideal per a resoldre conflictes personals, professionals o grupals. Idònia per a crear llaços d'unió i trencar desafeccions i mals entesos.

Amb aquest blog reivindicarem el valor de la calçotada com a festa gastronòmica i social, com a eina de convivència i bon humor.

Visca la calçotada!

dijous, 25 de febrer del 2010

Colla Vella dels Xiquets de Valls.



Com és ben lògic, la Colla Vella, que és dels Xiquets de Valls, també organitza calçotades sovint.
Personalment, sóc ara només soci, com a casteller estic en excedència, per tant, fa anys que no hi vaig. Aquí en reprodueixo una de fa molts anys, concretament del 1988, a banda de la típica foto de grup, de gran grup, es pot veure una foto d'un pilar d'autèntic luxe, un pilar sens dubte irrepetible.
Als terços un dels castellers més grans que hi ha hagut a la història castellera, un personatge mític, un dels principals culpables d'aquesta segona època d'or que estem vivint. Es tracta de l'amfitrió de la calçotada, era al seu mas, és l'Àngel Batet, ànima del retorn dels castells de nou. Fixeu-vos amb quina elegància para un simple pilar de quatre, amb la mateixa facilitat que parava castells de nou.
Per cert, a segons un gran amic i una gran persona, el Ramonet Canyelles.
Des d'aquest modest bloc, un homenatge a l'Àngel Batet, a qui vaig tenir l'honor de conèixer.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)