D'uns anys ençà, la calçotada s'ha posat de moda. Els vallencs hem vist com el nostre costum de trobar-nos, atipar-nos de calçots, llangonissa i tortells de nata per dins i per fora, ha esdevingut una tradició tendent a globalitzar-se.

Però la calçotada no és sols trobar-se per menjar, és una autèntica teràpia de grup, ideal per a resoldre conflictes personals, professionals o grupals. Idònia per a crear llaços d'unió i trencar desafeccions i mals entesos.

Amb aquest blog reivindicarem el valor de la calçotada com a festa gastronòmica i social, com a eina de convivència i bon humor.

Visca la calçotada!

dimarts, 8 de febrer del 2011

SCFN.

Això de la calçotada ja s'ha globalitzat i fins i tot, com es deia abans, s'han fet multinacionals del tema.
La primera d'enguany ha estat a un restaurant de Collserola -al terme de Sant Cugat- i era impressionant. Milers i milers de persones -crec- estretes com sardines en una llauna.
L'àpat no estava gens malament, però no sé si comptabilitzar-lo com a calçotada. Repartien pitets de paper i guants de plàstic com els de les gasolineres. Hi havia quinze calçots per cap i patates fregides.
En qualsevol cas, com que la companyia va ser molt grata i instructiva, ho acceptarem.
Va ser posterior a l'assemblea de la SCFN, i nosaltres només erem una dotzena.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)