D'uns anys ençà, la calçotada s'ha posat de moda. Els vallencs hem vist com el nostre costum de trobar-nos, atipar-nos de calçots, llangonissa i tortells de nata per dins i per fora, ha esdevingut una tradició tendent a globalitzar-se.

Però la calçotada no és sols trobar-se per menjar, és una autèntica teràpia de grup, ideal per a resoldre conflictes personals, professionals o grupals. Idònia per a crear llaços d'unió i trencar desafeccions i mals entesos.

Amb aquest blog reivindicarem el valor de la calçotada com a festa gastronòmica i social, com a eina de convivència i bon humor.

Visca la calçotada!

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Collserola.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Collserola.. Mostrar tots els missatges

dimarts, 8 de febrer del 2011

SCFN.

Això de la calçotada ja s'ha globalitzat i fins i tot, com es deia abans, s'han fet multinacionals del tema.
La primera d'enguany ha estat a un restaurant de Collserola -al terme de Sant Cugat- i era impressionant. Milers i milers de persones -crec- estretes com sardines en una llauna.
L'àpat no estava gens malament, però no sé si comptabilitzar-lo com a calçotada. Repartien pitets de paper i guants de plàstic com els de les gasolineres. Hi havia quinze calçots per cap i patates fregides.
En qualsevol cas, com que la companyia va ser molt grata i instructiva, ho acceptarem.
Va ser posterior a l'assemblea de la SCFN, i nosaltres només erem una dotzena.