D'uns anys ençà, la calçotada s'ha posat de moda. Els vallencs hem vist com el nostre costum de trobar-nos, atipar-nos de calçots, llangonissa i tortells de nata per dins i per fora, ha esdevingut una tradició tendent a globalitzar-se.

Però la calçotada no és sols trobar-se per menjar, és una autèntica teràpia de grup, ideal per a resoldre conflictes personals, professionals o grupals. Idònia per a crear llaços d'unió i trencar desafeccions i mals entesos.

Amb aquest blog reivindicarem el valor de la calçotada com a festa gastronòmica i social, com a eina de convivència i bon humor.

Visca la calçotada!

diumenge, 10 de febrer del 2013

Gallinetes 2013, l'origen del cognom.

La primera calçotada d'enguany ha estat la de cada any de Ca la Gallineta.
Enguany l'hem gaudit a Alió, i hi ha participat una part de la família que tot just hem descobert enguany que ho era.
Resulta que el Jordi Domingo va investigar i va arribar amb l'arbre genealògic fins un avantpassat comú, Josep Domingo, del s. XVII, que ja tenia el renom Gallineta.
Més amunt de l'arbre sembla que es pot trobar l'origen real del cognom, ja que un avantpassat és inscrit a Valls com a Josep, "l'estranger" (SIC) anomenat així perquè era immigrant des de Mingot, a França. Aleshores, per evolució de Josep de Mingot podria venir el cognom Domingo.
Falta demostrar millor documentalment aquesta teoria, però no sembla massa peregrina, no?
Si això fos cert, la nostra família seria originària d'un petit poble del Pirineu, actualment a França, departament d,Hautes Pyrénées, i que no arriba al cent habitants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada