La primera d'enguany, una mica desnaturalitzada, cloenda del curs de Flora protegida del CSI·F. A Alió, al restaurant La Pallissa, un lloc molt maco, tranquil i acollidor.
Molt recomanable...però restaurant, és clar.
dijous, 9 de febrer del 2012
diumenge, 3 d’abril del 2011
Improvisada.
La darrera d'enguany, totalment improvisada. Uns parents en feien una i sembla ser que ha faltat gent, ens han passat uns quants calçots i salsa. Com que al mas sempre hi ha esporga d'olivera per a cremar; una mica de foc, llangonissa...i ja està, la darrera calçotada d'enguany en ple abril. Ara, que a dia d'avui això de les calçotades cada cop dura més. diumenge, 20 de febrer del 2011
Gallineta 2011.
Tercera calçotada d'enguany, la de ca la Gallineta, aquest cop organitzada per la Bego i a Nulles, a l'Alt Camp.Ha fet un dia fantàstic i ens ho hem passat molt bé, com cal.
dimarts, 8 de febrer del 2011
SCFN.
Això de la calçotada ja s'ha globalitzat i fins i tot, com es deia abans, s'han fet multinacionals del tema.
La primera d'enguany ha estat a un restaurant de Collserola -al terme de Sant Cugat- i era impressionant. Milers i milers de persones -crec- estretes com sardines en una llauna.
L'àpat no estava gens malament, però no sé si comptabilitzar-lo com a calçotada. Repartien pitets de paper i guants de plàstic com els de les gasolineres. Hi havia quinze calçots per cap i patates fregides.
En qualsevol cas, com que la companyia va ser molt grata i instructiva, ho acceptarem.
Va ser posterior a l'assemblea de la SCFN, i nosaltres només erem una dotzena.
dijous, 25 de febrer del 2010
Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Com és ben lògic, la Colla Vella, que és dels Xiquets de Valls, també organitza calçotades sovint.
Personalment, sóc ara només soci, com a casteller estic en excedència, per tant, fa anys que no hi vaig. Aquí en reprodueixo una de fa molts anys, concretament del 1988, a banda de la típica foto de grup, de gran grup, es pot veure una foto d'un pilar d'autèntic luxe, un pilar sens dubte irrepetible.
Als terços un dels castellers més grans que hi ha hagut a la història castellera, un personatge mític, un dels principals culpables d'aquesta segona època d'or que estem vivint. Es tracta de l'amfitrió de la calçotada, era al seu mas, és l'Àngel Batet, ànima del retorn dels castells de nou. Fixeu-vos amb quina elegància para un simple pilar de quatre, amb la mateixa facilitat que parava castells de nou.
Per cert, a segons un gran amic i una gran persona, el Ramonet Canyelles.
Des d'aquest modest bloc, un homenatge a l'Àngel Batet, a qui vaig tenir l'honor de conèixer.
Institut Narcís Oller.
A l'institut, també fèiem calçotades, a l'antic BUP -avui Batxillerat- i aquesta, que és de COU. Així doncs, és del 1981, del segle passat, és clar.
Què jovenets que èrem. Tan joves i tan indisciplinats, que no vam fer ni una foto de grup com Déu mana.
Fins i tot les fotos encara eren en blanc i negre. Les vaig fer amb la Voigtländer VSL1, la meva primera rèflex, comprada amb els estalvis que vaig poder arreplegar treballant a Casa Fèlix, un restaurant especialitzat en calçotades, per cert.
Què jovenets que èrem. Tan joves i tan indisciplinats, que no vam fer ni una foto de grup com Déu mana.
Fins i tot les fotos encara eren en blanc i negre. Les vaig fer amb la Voigtländer VSL1, la meva primera rèflex, comprada amb els estalvis que vaig poder arreplegar treballant a Casa Fèlix, un restaurant especialitzat en calçotades, per cert.
diumenge, 31 de gener del 2010
Gallinetes.
La família Domingo -Ca la Gallineta- fem una calçotada cada any des de fa molt de temps, aquestes són les darreres, la del 2009, a Cal Ganxo, un excel·lent restaurant de Masmolets i la d'enguany mateix, a Botarell. Al principi la fèiem a masos, però darrerament hem caigut a la comoditat de l'hostaleria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)