Museu casteller.

Hi tornem, i que per molts anys ho puguem fer. Aquest cop també amb el Pep i l'Angelina, que no són pirinencs, però sí amics. La visita al museu casteller de Catalunya ha satisfet les espectatives, i la calçotada a cal Ganxo també. Apa, ara a continuar la tradició, no s'ha de perdre.

Santes Creus - Esterri.

No es podia perdre la tradició, els amics del Pirineu havien deixat de baixar a fer la calçotada per culpa del p virus. Però un cop s'ha acabat el tema, hi tornem. I aprofitem per a fer una visita guiada al reial monestir de Santes Creus, joia de la comarca de l'Alt Camp.

Lluïsotada.

Enguany una sola calçotada, de moment?
A Bonastre, el Sebastià de cal Lluïsot ens ha donat una lliçó pràctica d'enologia i un tomb pels voltants del poble. Menjar, beure i bona companyia, un dia ben distret.

Agermanament pallarès.

Malgrat les dificultats, problemes familiars, pèrdua del mas...hem tornat a fer la calçotada amb els amics del Pallars.

L'amistat és el més important, i no s'ha de perdre mai!

Gallinetes 2015, Lluïsotada.

Enguany la calçotada Gallineta ha estat diferent, tothom ha opinat que millor. 

Ha estat la Lluïsotada, que és la calçotada ampliada a tast de productes de la terra a la mateixa terra que ofereixen en Sebastià Pié i l'Helena Padró.

Realment una experiència interessant. A més a més, feia un día magnífic, i les vistes de la zona de Bonastre són excel·lents, amb la primavera començant per acabar d'adobar-ho.

No cal dir que la companyia, com cada any, la millor.

La darrera d'enguany.

Com cada any, els amics d'Esterri i Mafet han compartit calçots i carn amb nosaltres. Aquesta potser serà la darrera, enguany quatre, però amb molt bona companyia totes.

Gallinetes 2014.

Enguany la calçotada de Ca la Gallineta ha estat avui a Tarragona mateix, molt a la vora de la plaça Imperial Tàrraco.
Organitzada per l'Antònia Martorell (l'Antonieta) i amb vint-i-set assistents.

Sí, no és una calçotada molt ortodoxa, però el més important és mantenir el contacte i el bon ambient. no?

Les tradicions, quan són bones, no s'han de perdre.

SCFN.

La primera d'enguany, de restaurant, però ja compta.

Enguany els de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura només vam ser set, a l'hora de menjar calçots. Però no per això va ser menys entretingut i enriquidor.

Si més no, estàvem tranquils.

Els amics del nord.

Com que l'any passat vam estar tant bé, enguany hem repetit la calçotada amb els amics d'Esterri, bé, d'Esterri, Balaguer, Mafet...

Quasi segur que serà la darrera de l'any, però això no li treu qualitat, ben al contrari, ha estat una estona fantàstica i ben segur que hi tornarem.
Enguany, finalment, només han estat tres, però totes tres plenament reeixides.

Hi ha gent amb la que, malgrat t'hi trobes poques vegades, sempre estàs com a casa, i aquestes amistats paga la pena de conrearles.

Gallinetes 2013, l'origen del cognom.

La primera calçotada d'enguany ha estat la de cada any de Ca la Gallineta.

Enguany l'hem gaudit a Alió, i hi ha participat una part de la família que tot just hem descobert enguany que ho era.

Resulta que el Jordi Domingo va investigar i va arribar amb l'arbre genealògic fins un avantpassat comú, Josep Domingo, del s. XVII, que ja tenia el renom Gallineta.

Més amunt de l'arbre sembla que es pot trobar l'origen real del cognom, ja que un avantpassat és inscrit a Valls com a Josep, "l'estranger" (SIC) anomenat així perquè era immigrant des de Mingot, a França. Aleshores, per evolució de Josep de Mingot podria venir el cognom Domingo.

Falta demostrar millor documentalment aquesta teoria, però no sembla massa peregrina, no?

Si això fos cert, la nostra família seria originària d'un petit poble del Pirineu, actualment a França, departament d,Hautes Pyrénées, i que no arriba al cent habitants.

Germanor territorial.

Ahir, amb un dia plenament primaveral, durant el matí del qual vam suar una estona recollint branca d'olivera per al foc, vam gaudir d'una bona calçotada amb la millor companyia, amics de Castellvell, Mafet, Reus i Esterri d'Àneu.

Bon menjar, bon beure i, sobretot, molta germanor. Coneguts de fa anys i gent que s'acaben de presentar menjant junts i sentint-se com a casa.

Això és una calçotada de debò. 

Gallineta 2012.

Fotografia: Lídia Martorell.

Avui ha estat el dia de la calçotada anual de Ca la Gallineta, aquest cop a Vila-rodona. Un accident familiar, però, ens ha impedit d'anar-hi, per tant, òbviament, la foto no és meva, me l'ha enviat la Lídia.

Moltes gràcies! 
Espero poder-hi ser l'any que ve.

La primera d'enguany.

La primera d'enguany, una mica desnaturalitzada, cloenda del curs de Flora protegida del CSI·F. A Alió, al restaurant La Pallissa, un lloc molt maco, tranquil i acollidor.

Molt recomanable...però restaurant, és clar.

Improvisada.

La darrera d'enguany, totalment improvisada. Uns parents en feien una i sembla ser que ha faltat gent, ens han passat uns quants calçots i salsa. Com que al mas sempre hi ha esporga d'olivera per a cremar; una mica de foc, llangonissa...i ja està, la darrera calçotada d'enguany en ple abril. Ara, que a dia d'avui això de les calçotades cada cop dura més.

Gallineta 2011.

Tercera calçotada d'enguany, la de ca la Gallineta, aquest cop organitzada per la Bego i a Nulles, a l'Alt Camp.
Ha fet un dia fantàstic i ens ho hem passat molt bé, com cal.

SCFN.

Això de la calçotada ja s'ha globalitzat i fins i tot, com es deia abans, s'han fet multinacionals del tema.

La primera d'enguany ha estat a un restaurant de Collserola -al terme de Sant Cugat- i era impressionant. Milers i milers de persones -crec- estretes com sardines en una llauna.

L'àpat no estava gens malament, però no sé si comptabilitzar-lo com a calçotada. Repartien pitets de paper i guants de plàstic com els de les gasolineres. Hi havia quinze calçots per cap i patates fregides.

En qualsevol cas, com que la companyia va ser molt grata i instructiva, ho acceptarem.

Va ser posterior a l'assemblea de la SCFN, i nosaltres només erem una dotzena.

Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Com és ben lògic, la Colla Vella, que és dels Xiquets de Valls, també organitza calçotades sovint.

Personalment, sóc ara només soci, com a casteller estic en excedència, per tant, fa anys que no hi vaig. Aquí en reprodueixo una de fa molts anys, concretament del 1988, a banda de la típica foto de grup, de gran grup, es pot veure una foto d'un pilar d'autèntic luxe, un pilar sens dubte irrepetible.

Als terços un dels castellers més grans que hi ha hagut a la història castellera, un personatge mític, un dels principals culpables d'aquesta segona època d'or que estem vivint. Es tracta de l'amfitrió de la calçotada, era al seu mas, és l'Àngel Batet, ànima del retorn dels castells de nou. Fixeu-vos amb quina elegància para un simple pilar de quatre, amb la mateixa facilitat que parava castells de nou.

Per cert, a segons un gran amic i una gran persona, el Ramonet Canyelles.

Des d'aquest modest bloc, un homenatge a l'Àngel Batet, a qui vaig tenir l'honor de conèixer.

Institut Narcís Oller.

A l'institut, també fèiem calçotades, a l'antic BUP -avui Batxillerat- i aquesta, que és de COU. Així doncs, és del 1981, del segle passat, és clar.
Què jovenets que èrem. Tan joves i tan indisciplinats, que no vam fer ni una foto de grup com Déu mana.
Fins i tot les fotos encara eren en blanc i negre. Les vaig fer amb la Voigtländer VSL1, la meva primera rèflex, comprada amb els estalvis que vaig poder arreplegar treballant a Casa Fèlix, un restaurant especialitzat en calçotades, per cert.

Gallinetes.

La família Domingo -Ca la Gallineta- fem una calçotada cada any des de fa molt de temps, aquestes són les darreres, la del 2009, a Cal Ganxo, un excel·lent restaurant de Masmolets i la d'enguany mateix, a Botarell. Al principi la fèiem a masos, però darrerament hem caigut a la comoditat de l'hostaleria.

Esplai Albada.

A l'Esplai Albada també es fa una calçotada cada any, però no és mai al mateix lloc, en lògica coherència amb l'esperit dels esplais, es tria un bon indret per a fer la sortideta anual. Aquesta és al poble del rector més famós de la història: Vallfogona de Riucorb.